Qui és per nosaltres un bon comunicador?

Durant aquest curs hem treballat les competències comunicatives que necessita tenir un bon comunicador. A part hem llegit un llibre i hem vist exemples de comunicadors eficaços. Però ha arribat l'hora de escollir qui és per nosaltres un bon comunicador. Necessitàvem escollir algú que es comuniqués utilitzant diversos mitjans, i amb tot el grup, vam decidir que en Víctor Amela, seria interessant per treballar i reflexionar sobre si ell era un bon comunicador o no.

Ens vam posar en marxa i vam seguir els seus canals de comunicació durant dos mesos per a poder més tard arribar a unes conclusions. 

Entre el tot el grup de cinc persones vam crear un bloc per a poder mostrar la informació que recollíem, destacar coses d'ell, relacionar els conceptes que havíem estudiat amb el que ell posava en pràctica.

a continuació us deixo el link del bloc que hem realitzat: http://comunicadoramela.blogspot.com.es/

Conclusió

Considero molt interessant haver realitzat aquest treball, ja que hem pogut posar en pràctica i veure en primera persona tot el que hem anat treballant al llarg del quadrimestre. Ha estat interessant extreure les conclusions que podreu veure en el bloc que hem fet, ja que comparàvem els nostres coneixements que hem adquirit amb la manera de comunicar-se que té el Víctor Amela.

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador. Benajmin Bloom.

La classificació que va realitzar Benjamín Bloom i altres col·laboradors la van fer per a poder classificar les activitats educatives en habilitats, aquesta categorització és coneguda amb el nom de Taxonomía de Bloom.

Es van definir tres dominis d'activitats educatives:

• El domini cognitiu
• El domini afectiu
• El domini psicomotor.

En la Taxonomía de Bloom les habilitats cognitives es classifiquen en:

• Recordar
• Entendre
• Aplicar
• Analitzar
• Avaluar
• Crear 

Un cop llegida les diferents taules (dels diversos anys) de la Taxonomia de Bloom, podem observar que des de la primera taula que va realitzar Benjamín Bloom ha patit algun canvi a  mesura del pas dels anys. En la fotografia següent en podreu trobar un exemple:

http://www.eduteka.org/imgbd/23/23-11/ImagBloom.jpg

Per a realitzar l'activitat que trobareu a continuació cal llegir:  Taxonomia de Bloom

Tasca a realitzar:

Un cop estudiades les diferents habilitats cognitives que es poden treballar utilitzant les TIC, cal que facis un repàs de TOTES les eines i recursos TIC's treballats al llarg del curs i, en una taula, indiquis quina habilitat cognitiva, segons la classificació de l'any 2008, és desenvolupa en cadascuna d'elles. Cal que comentis quines habilitats/eines consideres més interessants a la llum de la taxonomia.

Taula de les tasques realitzades durant el curs respecte la Taxonomia de Bloom

Aprenentatge amb ordinador

Com a futurs mestres hem de saber les diferents eines que podem utilitzar per a que els nens aprenguin. 

La metàfora tutorial

L'ordinador pren el paper de tutor.

En l'aprenentatge tutorial es poden trobar activitats per fer amb els nens que els servirà per aprendre i ser corregits, n'és un exemple clar el Zona Clic o Xtec.  En el primer  és un dels molts llocs interessants per visitar, ja que gràcies a l'ajuda de Zona Clic els mestres construeixen activitats per fer amb els nens.

La metàfora de la construcció

L'ordinador com a alumne. El programa "Scratch" és idoni per a que els nens ensenyin en aquest cas a un gat a fer el que ells volen.

La metàfora del laboratori

L'ordinador com a simulador. La xinxeta és més pràctic. Arriben a reflexionar i a fer conclusions gràcies a les conseqüències dels seus fet. Exemple: Regar una planta.

La metàfora de la caixa d'eines.

S'utilitza l'ordinador com a eina. Ja sigui per a transformar imatges o compartir un arxiu i poder modificar - lo qualsevol persona de manera instantània, entre d'altres. 

A continuació trobareu una taula on hi han exemples, cercats per mi d'aquestes quatre metàfores anteriors. La majoria cercades a  edu365 o altres webs educatives. Un cop realitzada la taula, la he pujada a scribd i he penjat el codi embed en aquesta entrada.

Metàfores i exempes de l'aprenentatge amb ordinador

Per a poder penjar el document word en aquesta entrada, m'he subscrit a la pàgina web de Scribd, t'has de crear un usuari per a poder compartir els teus documents. És obligatori posar un títol al document i una descripció. Un cop pujat l'arxiu s'ha de copiar el codi embed o simplement el link per a penjar-lo al teu bloc.

La llengua del discurs expositiu - COED 18

La llengua que hem d'utilitzar ha de ser:

• Neutra - Ser curós amb l'opinió personal, sense enviar missatges subliminals.
• Precisa - No dir amb moltes paraules allò que es pot dir amb una.
• Accessible
• No estar influïda per la prosa escrita o tècnica -No parlar tal com escrivim o al revés.
• Cal oferir definicions dels termes més especialitzats (només un cop)
• És necessari fer ús dels connectors i saber quin és el correcte per utilitzar.
• Utilitzar marcador textuals ajuden a organitzar el discurs,

El discurs:

• Construcció gradual i ordenada.
• S'ha d'anar repetint el missatge perquè quedi clar.
• És molt important deixar una bona impressió final.
• Diferenciar la conclusió  del tancament i la introducció de l'obertura.

Reflexió

Hem de ser responsables al posar-nos davant d'un públic alhora de fer un discurs Són necessaris uns treballs de preparació previs a aquest com ja pot ser l'estructuració del discurs, l'elaboració d'un guió, la revisió i reelaboració d'aquest, entre moltes d'altres. Tant és important com el coneixement de la llengua amb el que ens expressem i el registre que utilitzem. Per aconseguir que el nostre missatge arribi al públic tal i com nosaltres desitgem és important que seguim aquests punts anteriors que he esmentat. Aquests ens ajudaran a saber-ho fer d’una manera el més correcta possible en els diferents moments de la vida en que ens trobarem davant de públic.

He recitat la meva poesía - COED 17

Reflexió sobre la meva recitació del poema

Un cop recitat el meu poema m'ha anat bé haver d'omplir un full d’autoavaluació per a tenir en compte tots els aspectes alhora de parlar en públic, com l'entonació que havia utilitzat, la gesticulació de les mans, el to de veu que he utilitzat, el volum i la vocalització. Amb aquest llistat m'he anat adonant del què havia tingut en compte alhora de recitar el poema, i tot i tenir nervis el que havia tingut present al posar-me davant la classe tot el que hem anat estudiant sobre " com ser un bon comunicador".

El que si que he tingut en compte, ha estat posar-me al centre de la classe sense res que talli la barrera entre comunicadora i públic. El volum de veu que he utilitzat ha estat l'adient per a que arribés a tota la classe. Diversos dies abans de la petita recitació he estat practicant la vocalització dels sons. Penso que he fallat més alhora de gesticular, tot i haver escollit el poema que més sentia i em transmetia entre els que vaig fer la tria, em costava relacionar els gestos amb el que anava dient els diferents versos.

Penso que en aquests casos és molt important portar un treball previ de casa, haver-ho treballat molt perquè sinó els nervis poden amb tu. 

GTIC - Viquipèdia

Per a començar a parlar sobre què és la Viquipèdia cal conèixer els cinc pilars que manté per als seus usuaris i les persones que l'utilitzen. I també important tenir la idea del seu llibre d'estil.

A classe ens vam fer varies preguntes com:

- La informació de la Viquipèdia sempre és certa?

- Han afegit tota la informació de cop?

- Per què en cada idioma hi ha informació diferent?

- Quin és l'estil de redacció?

- Es pot treure informació?

- Quina llicència té la Vikipèdia? La puc copiar lliurement?

Per a començar a respondre aquestes preguntes vam observar varies entrades i observem que:

• Cada publicació té un taula final de continguts situada a diferents llocs ( a dalt o a baix)
• Té enllaços externs
• Tenen una bibliografia
• Els articles destacats es marquen amb unes estrelletes.
• Cada entrada té llicència de creative commons.
• Hi ha un apartat anomenat "editar" que et permet escriure i borrar l'entrada.
• Cada persona que puja una foto té l'obligació de que sigui una foto pròpia seva.
• Alhora de poder modificar una entrada hi han pàgines bloquejades (es fa com un test per saber si la gent està d'acord en bloquejar-la o no), altres que has d'estar registrat a la Vikipèdia o d'altres que són lliures alhora d'editar.
• Quan ets usuari pots tenir pàgines vigilades, és a dir, que cada vegada que hi hagi una modificació d'aquells articles t'avisarà: Així pots combatre la informació, i a més a més, tenir controlat qualsevol article que hagis fet tu.
• Si fan un sabotatge tu pots revertir l'informació.
• Es creen discussions una per cada article per a resoldre confusions sobre temes en concret i millorar així l'article.
• És un treball col·laboratiu, es va modificant durant anys. Això es pot veure si es clica a la part de dalt a la dreta "Mostra l'historial".
• Un article està més documentat depenent del número de cites i links que tinguin, aquesta primera representat amb els numerets.
• El que nosaltres anomenen bibliografies s'anomena correctament referències utilitzades.
• En les entrades trobem paraules en vermell(s'està creant la pàgina que s'obrira al clicar la paraula) o en blau (al clicar obra un link) 

La principal diferencia amb una enciclopèdia en paper és que la Viquipèdia es pot modificar, afegir informació i treure'n. I tenen en comú que les dues estan escrites per diversos autors.

Hi han diversos llocs on podem trobar informació fiable, pero per a fer-ho és important escollir bé els llocs:

• Google Scholar (hi han molts articles bons).
• Pàgines oficials o autors de prestigi reconegut.
• Google books.

Activitat de classe - Partícipar en un article de la Viquipèdia

Realitzem una activitat amb parelles, en el meu cas amb l'Andrea Carmona,  el primer que vam fer va ser crear-nos un usuari anomenat "bj2cl1"i seguidament decidir el tema del qual podiem parlar. Vam decidim ampliar la informació d'una entrada anomenada "Cupcake" i a part d'aixó vam inserir la imatge que veureu a continuació:

Fotografia pròpia

Ara el que ens interessa és fer un seguiment dels canvis que es produeixen i poder participar en les discussions que es plantegen sobre el tema.

Recitat de les poesies - COED 16

Aquest mes hem començat la recitació de les diferents poesíes que hem escollit nosaltres mateixos.

Anem aprenent classe rere classe més coses sobre la recitació com:

-És necessari fer un exercici de respiració abans de sortir davant del públic, aquest consisteix en inspirar aire pel nas deixant la boca oberta, deixar que aquest flueixi pel nostre cos,ompli els pulmons i baixi a l’estomac, retindre'l uns segons per més tard expirar-lo per la boca.

- Cal màxima concentració per part del recitador, per tant a d'estar segur d'ell mateix i saber i sentir al màxim la poesia.

-Nosaltres hem estat els que hem escollit la poesia, per tant, els versos ens aportant algun sentiment o emoció, això farà que sigui més fàcil transmetre'ls.

- El públic és un punt important, ja que ha de tenir i transmetre respecte per la persona que esta recitant el poema, i a la vegada ser receptiu i saber escoltar. 

-Entre recitació i recitació és important no trencar l'ambient de concentració que existeix al aula, per tant, no s'aplaudeix, sinò que movem les mans de cantó a cantó per aplaudir sense fer cap so.

Per aconseguir tot això cal que el recitador capti l’atenció dels receptor utilitzant:

• Entonació correcte i no lineal.
• Relacionar el seu to de veu amb les emocions que vol tranmetsre i que requereix el poema.
• Volum de veu adequat per a que tothom pugui rebre el missatge i el sentí amb perfecció.
• També és important la bona vocalització i la correcta articulació dels sons per a que el missatge s’entengui a la perfecció.

 S’ha de tenir en compte tots aquests ítems per a poder fer una bona recitació del poema.

Us deixo el poema que he escollit per a recitar:

Vina, et vull veure
Vina, et vull veure
davant meu.
No com pretenies
sinó tal com ets.

Ja res no desfarà
aquesta imatge perfeta,
que ha quedat clavada 
en mi.

I d'allò que tant
volies que fos, 
ja no me'n queda ni
el més lleu record.

I ara se'm fa més dolça
la certesa
que aquell altre tenir-te
a prop a contracor.

Abelló i Soler, Monserrat.

Reflexió

Aquest són els punts necessaris que haig d’interioritzar per a poder recitar la poesia. Moltes vegades ens oblidem de que el públic forma part del conjunt, tu com a recitador, en aquet cas, et serà més fàcil concentrar-te si el públic és recíproc amb tu, i no està parlant, ja que així pots perdre la concentració fàcilment. Penso que saber-ho va molt bé, ja que abans no ens adonàvem de que podíem influir a la persona que està al davant de tots nosaltres, així que ara que som conscients podem ajudar per una banda al recitador. Tot i així qui recita el poema ha de l'ha de portar treballat prèviament.