Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador. Benajmin Bloom.

La classificació que va realitzar Benjamín Bloom i altres col·laboradors la van fer per a poder classificar les activitats educatives en habilitats, aquesta categorització és coneguda amb el nom de Taxonomía de Bloom.

Es van definir tres dominis d'activitats educatives:

• El domini cognitiu
• El domini afectiu
• El domini psicomotor.

En la Taxonomía de Bloom les habilitats cognitives es classifiquen en:

• Recordar
• Entendre
• Aplicar
• Analitzar
• Avaluar
• Crear 

Un cop llegida les diferents taules (dels diversos anys) de la Taxonomia de Bloom, podem observar que des de la primera taula que va realitzar Benjamín Bloom ha patit algun canvi a  mesura del pas dels anys. En la fotografia següent en podreu trobar un exemple:

http://www.eduteka.org/imgbd/23/23-11/ImagBloom.jpg

Per a realitzar l'activitat que trobareu a continuació cal llegir:  Taxonomia de Bloom

Tasca a realitzar:

Un cop estudiades les diferents habilitats cognitives que es poden treballar utilitzant les TIC, cal que facis un repàs de TOTES les eines i recursos TIC's treballats al llarg del curs i, en una taula, indiquis quina habilitat cognitiva, segons la classificació de l'any 2008, és desenvolupa en cadascuna d'elles. Cal que comentis quines habilitats/eines consideres més interessants a la llum de la taxonomia.

Taula de les tasques realitzades durant el curs respecte la Taxonomia de Bloom

Aprenentatge amb ordinador

Com a futurs mestres hem de saber les diferents eines que podem utilitzar per a que els nens aprenguin. 

La metàfora tutorial

L'ordinador pren el paper de tutor.

En l'aprenentatge tutorial es poden trobar activitats per fer amb els nens que els servirà per aprendre i ser corregits, n'és un exemple clar el Zona Clic o Xtec.  En el primer  és un dels molts llocs interessants per visitar, ja que gràcies a l'ajuda de Zona Clic els mestres construeixen activitats per fer amb els nens.

La metàfora de la construcció

L'ordinador com a alumne. El programa "Scratch" és idoni per a que els nens ensenyin en aquest cas a un gat a fer el que ells volen.

La metàfora del laboratori

L'ordinador com a simulador. La xinxeta és més pràctic. Arriben a reflexionar i a fer conclusions gràcies a les conseqüències dels seus fet. Exemple: Regar una planta.

La metàfora de la caixa d'eines.

S'utilitza l'ordinador com a eina. Ja sigui per a transformar imatges o compartir un arxiu i poder modificar - lo qualsevol persona de manera instantània, entre d'altres. 

A continuació trobareu una taula on hi han exemples, cercats per mi d'aquestes quatre metàfores anteriors. La majoria cercades a  edu365 o altres webs educatives. Un cop realitzada la taula, la he pujada a scribd i he penjat el codi embed en aquesta entrada.

Metàfores i exempes de l'aprenentatge amb ordinador

Per a poder penjar el document word en aquesta entrada, m'he subscrit a la pàgina web de Scribd, t'has de crear un usuari per a poder compartir els teus documents. És obligatori posar un títol al document i una descripció. Un cop pujat l'arxiu s'ha de copiar el codi embed o simplement el link per a penjar-lo al teu bloc.

La llengua del discurs expositiu - COED 18

La llengua que hem d'utilitzar ha de ser:

• Neutra - Ser curós amb l'opinió personal, sense enviar missatges subliminals.
• Precisa - No dir amb moltes paraules allò que es pot dir amb una.
• Accessible
• No estar influïda per la prosa escrita o tècnica -No parlar tal com escrivim o al revés.
• Cal oferir definicions dels termes més especialitzats (només un cop)
• És necessari fer ús dels connectors i saber quin és el correcte per utilitzar.
• Utilitzar marcador textuals ajuden a organitzar el discurs,

El discurs:

• Construcció gradual i ordenada.
• S'ha d'anar repetint el missatge perquè quedi clar.
• És molt important deixar una bona impressió final.
• Diferenciar la conclusió  del tancament i la introducció de l'obertura.

Reflexió

Hem de ser responsables al posar-nos davant d'un públic alhora de fer un discurs Són necessaris uns treballs de preparació previs a aquest com ja pot ser l'estructuració del discurs, l'elaboració d'un guió, la revisió i reelaboració d'aquest, entre moltes d'altres. Tant és important com el coneixement de la llengua amb el que ens expressem i el registre que utilitzem. Per aconseguir que el nostre missatge arribi al públic tal i com nosaltres desitgem és important que seguim aquests punts anteriors que he esmentat. Aquests ens ajudaran a saber-ho fer d’una manera el més correcta possible en els diferents moments de la vida en que ens trobarem davant de públic.

He recitat la meva poesía - COED 17

Reflexió sobre la meva recitació del poema

Un cop recitat el meu poema m'ha anat bé haver d'omplir un full d’autoavaluació per a tenir en compte tots els aspectes alhora de parlar en públic, com l'entonació que havia utilitzat, la gesticulació de les mans, el to de veu que he utilitzat, el volum i la vocalització. Amb aquest llistat m'he anat adonant del què havia tingut en compte alhora de recitar el poema, i tot i tenir nervis el que havia tingut present al posar-me davant la classe tot el que hem anat estudiant sobre " com ser un bon comunicador".

El que si que he tingut en compte, ha estat posar-me al centre de la classe sense res que talli la barrera entre comunicadora i públic. El volum de veu que he utilitzat ha estat l'adient per a que arribés a tota la classe. Diversos dies abans de la petita recitació he estat practicant la vocalització dels sons. Penso que he fallat més alhora de gesticular, tot i haver escollit el poema que més sentia i em transmetia entre els que vaig fer la tria, em costava relacionar els gestos amb el que anava dient els diferents versos.

Penso que en aquests casos és molt important portar un treball previ de casa, haver-ho treballat molt perquè sinó els nervis poden amb tu. 

GTIC - Viquipèdia

Per a començar a parlar sobre què és la Viquipèdia cal conèixer els cinc pilars que manté per als seus usuaris i les persones que l'utilitzen. I també important tenir la idea del seu llibre d'estil.

A classe ens vam fer varies preguntes com:

- La informació de la Viquipèdia sempre és certa?

- Han afegit tota la informació de cop?

- Per què en cada idioma hi ha informació diferent?

- Quin és l'estil de redacció?

- Es pot treure informació?

- Quina llicència té la Vikipèdia? La puc copiar lliurement?

Per a començar a respondre aquestes preguntes vam observar varies entrades i observem que:

• Cada publicació té un taula final de continguts situada a diferents llocs ( a dalt o a baix)
• Té enllaços externs
• Tenen una bibliografia
• Els articles destacats es marquen amb unes estrelletes.
• Cada entrada té llicència de creative commons.
• Hi ha un apartat anomenat "editar" que et permet escriure i borrar l'entrada.
• Cada persona que puja una foto té l'obligació de que sigui una foto pròpia seva.
• Alhora de poder modificar una entrada hi han pàgines bloquejades (es fa com un test per saber si la gent està d'acord en bloquejar-la o no), altres que has d'estar registrat a la Vikipèdia o d'altres que són lliures alhora d'editar.
• Quan ets usuari pots tenir pàgines vigilades, és a dir, que cada vegada que hi hagi una modificació d'aquells articles t'avisarà: Així pots combatre la informació, i a més a més, tenir controlat qualsevol article que hagis fet tu.
• Si fan un sabotatge tu pots revertir l'informació.
• Es creen discussions una per cada article per a resoldre confusions sobre temes en concret i millorar així l'article.
• És un treball col·laboratiu, es va modificant durant anys. Això es pot veure si es clica a la part de dalt a la dreta "Mostra l'historial".
• Un article està més documentat depenent del número de cites i links que tinguin, aquesta primera representat amb els numerets.
• El que nosaltres anomenen bibliografies s'anomena correctament referències utilitzades.
• En les entrades trobem paraules en vermell(s'està creant la pàgina que s'obrira al clicar la paraula) o en blau (al clicar obra un link) 

La principal diferencia amb una enciclopèdia en paper és que la Viquipèdia es pot modificar, afegir informació i treure'n. I tenen en comú que les dues estan escrites per diversos autors.

Hi han diversos llocs on podem trobar informació fiable, pero per a fer-ho és important escollir bé els llocs:

• Google Scholar (hi han molts articles bons).
• Pàgines oficials o autors de prestigi reconegut.
• Google books.

Activitat de classe - Partícipar en un article de la Viquipèdia

Realitzem una activitat amb parelles, en el meu cas amb l'Andrea Carmona,  el primer que vam fer va ser crear-nos un usuari anomenat "bj2cl1"i seguidament decidir el tema del qual podiem parlar. Vam decidim ampliar la informació d'una entrada anomenada "Cupcake" i a part d'aixó vam inserir la imatge que veureu a continuació:

Fotografia pròpia

Ara el que ens interessa és fer un seguiment dels canvis que es produeixen i poder participar en les discussions que es plantegen sobre el tema.

Recitat de les poesies - COED 16

Aquest mes hem començat la recitació de les diferents poesíes que hem escollit nosaltres mateixos.

Anem aprenent classe rere classe més coses sobre la recitació com:

-És necessari fer un exercici de respiració abans de sortir davant del públic, aquest consisteix en inspirar aire pel nas deixant la boca oberta, deixar que aquest flueixi pel nostre cos,ompli els pulmons i baixi a l’estomac, retindre'l uns segons per més tard expirar-lo per la boca.

- Cal màxima concentració per part del recitador, per tant a d'estar segur d'ell mateix i saber i sentir al màxim la poesia.

-Nosaltres hem estat els que hem escollit la poesia, per tant, els versos ens aportant algun sentiment o emoció, això farà que sigui més fàcil transmetre'ls.

- El públic és un punt important, ja que ha de tenir i transmetre respecte per la persona que esta recitant el poema, i a la vegada ser receptiu i saber escoltar. 

-Entre recitació i recitació és important no trencar l'ambient de concentració que existeix al aula, per tant, no s'aplaudeix, sinò que movem les mans de cantó a cantó per aplaudir sense fer cap so.

Per aconseguir tot això cal que el recitador capti l’atenció dels receptor utilitzant:

• Entonació correcte i no lineal.
• Relacionar el seu to de veu amb les emocions que vol tranmetsre i que requereix el poema.
• Volum de veu adequat per a que tothom pugui rebre el missatge i el sentí amb perfecció.
• També és important la bona vocalització i la correcta articulació dels sons per a que el missatge s’entengui a la perfecció.

 S’ha de tenir en compte tots aquests ítems per a poder fer una bona recitació del poema.

Us deixo el poema que he escollit per a recitar:

Vina, et vull veure
Vina, et vull veure
davant meu.
No com pretenies
sinó tal com ets.

Ja res no desfarà
aquesta imatge perfeta,
que ha quedat clavada 
en mi.

I d'allò que tant
volies que fos, 
ja no me'n queda ni
el més lleu record.

I ara se'm fa més dolça
la certesa
que aquell altre tenir-te
a prop a contracor.

Abelló i Soler, Monserrat.

Reflexió

Aquest són els punts necessaris que haig d’interioritzar per a poder recitar la poesia. Moltes vegades ens oblidem de que el públic forma part del conjunt, tu com a recitador, en aquet cas, et serà més fàcil concentrar-te si el públic és recíproc amb tu, i no està parlant, ja que així pots perdre la concentració fàcilment. Penso que saber-ho va molt bé, ja que abans no ens adonàvem de que podíem influir a la persona que està al davant de tots nosaltres, així que ara que som conscients podem ajudar per una banda al recitador. Tot i així qui recita el poema ha de l'ha de portar treballat prèviament.

GTIC - Fluxogrames, eines de suport al pensament

FLUXOGRAMA

En aquest cas és una eina que s’utilitza per a representar un o varius processos o accions, amb l’objectiu de resoldre o arribar al punt final amb una solució.

Per a realitzar fluxogrames podem fer servir programes com Gliffy, el Word, entre d’altres.

Cal tenir en compte que per cada inici, final d’acció, per els diferents tipus d'accions o per a cada decisió a prendre s’utilitza un figura geomètrica per a diferenciar-ho. Així que sempre mantingui la mateixa simbologia per a que sigui identificable per a tothom. Les podeu veure clicant: simbologia

A classe em treballat amb el Gliffy per a realitzar el nostre fluxograma, ja que és fácil d’usar i es fa de forma on-line.

L’activitat consistia en realitzar un fluxograma que representes l’acció de creuar un semàfor, aconseguint creuar el carrer sense cap incident. Era una activitat destinada per a què ho poguessin entendre els nens. Us el mostro a continuació:

 Un cop realitzat, s’ha de anar a “file” i “export” és a dir, a arxiu i a exportar com a imatge amb el format que desitgem.

GTIC - Eines de suport al pensament

MAPES MENTALS

Els mapes mentals són un conjunt de conceptes relacionats entre si per un connector.

On podem construir els mapes conceptuals?

Una eina molt adequada per a crear aquests tipus de mapes es diu Cmaptools, que serveix únicament per a realitzar conceptuals i plasmar així amb una imatge els fets teòrics que tenim a la ment, és a dir, fer una imatge mental d'un fet. Aquest té un campus on podem guardar els nostres mapes conceptuals de forma on-line.  És necessari crear un compte per a utilitzar-lo però a la vegada és molt senzill i fàcil d’utilitzar de modificar, i moure els conceptes que es van escrivint.

Passos per a construir un Mapa mental amb Cmaptools:

• Primer pas: Llegir el text que volem esquematitzar
• Segon pas: escollir les paraules Claus o el tema del esquema, per a escollir el títol.
• Tercer pas: totes les ramificacions sortiran del tema principal o títol.
• Quart pas: s’ha de fer varies proves per veure quina és la forma correcte i més clara d’esquematitzar aquell tema
• Cinquè pas: Els conceptes han de quedar relacionats d’una manera lògica i que a la vegada es pugui lligar la informació en forma d’història, és a dir, que es pugui llegar l’esquema.
• Sisè pas:  Les ramificacions han de seguir l’estructura NOM + VERB + NOM
• Setè pas: Podem modificar lletres, mides, colors per a donar més importància als que ens interessi destacar.
• Vuitè pas: Pitjar la finestra fitxer, exportar com – imatge per a que ens quedi guardat com a una imatge en format jpg.

Com fer una entrada correcte - COED 15

Avui hem parlat sobre: Com ha de ser una correcta entrada d'un bloc?

Respecta l'assignatura de comunicació oral, escrita i digital, una entrada en el bloc:

- A de donar raó i pes a tot el que es va fent a l'assignatura tant com el treball individual o col·lectiu de dins i fora de classe.

- Tota entrada ha de estar composta per una Descripció, una reflexió i un aprofundiment.

- Hi han d'haver enllaços d'interès

- No hi poden haver mancances importants.

- Cal destacar es punts forts i importants.

- S'ha d'utilitzar un nivell de competència lingüística molt correcte.

Per tant cada entrada ha de donar informació contrastada, d'una manera clara i precisa, amb una reflexió final mostrant el que hem exret i el que hem aprés del tema treballat, per saber aplicar-lo en un futur i poder-lo consultar.

Identitat i territori - COED 14

Comencem a fer el treball anomenat: Identitat i territori

En aquest treball posem en pràctica tot el que hem anat treballant en l’assignatura de COED i GTIC, és el moment de mostrar com poc a poc anem sent millors comunicadors i utilitzem uns suports més eficaços alhora de realitzar presentacions en públic.

Realització del treball

Jo i la meva companya vam pensar tres temes possibles, aquests van ser:

- Mataró la ciutat on vivim.

- Les Santes de Mataró (Festa major de Mataró)

- Les vacances

En la primera tria vam escollir començar a treballar el tema de Les Santes, però poc a poc vam veure de que alhora d'exposar-ho era un tema molt teòric amb el que no aconseguíem expressar ni emocionar el públic.

Així que vam fer una segona i última tria, que va ser el tema que vam escollir definitivament: Les vacances.

Un cop escollit el tema vam fer un guió sobre el què voldríem expressar al nostre públic i ens vam fixar un objectiu, que era facilitar la feina d'escollir on anar de vacances dient el que ens aportava i ens feia sentir cada lloc.Era un tema clau per a poder deixar la mel als llavis a tothom i amb ganes d'anar de vacances.

Alhora de realitzar el guió va ser fàcil perquè tot es basava en les emocions i els sentiments que ens transmetia cada lloc, ho posàvem en comú, i la tasca difícil era escollir unes imatges que s’atinguessin al que ens aportava cada lloc. 

Vam utilitzar el Prezi alhora de realitzar la nostra presentació i vam afegir diversos vídeos construïts amb el programa Windows Live Movie Maker, que havíem treballat prèviament a classe. Us deixo el link per accedir a la nostre presentació:  

Reflexió

El que vam aconseguir amb aquesta presentació va ser veure la nostra millora com a comunicadores, corregir els nostres errors, ser conscients dels nostres punts forts i dèbils, agafar idees per a millorar de les exposicions dels  nostres companys, corregir els errors dels demes per aprendre i una cosa molt important aprendre a ser públic, és a dir, saber prestar atenció,  saber escoltar, ser conscients de que formem part de l'exposició i que la nostre actitud repercuteix als que estan realitzant l'exposició.

El discurs - COED 13

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

EL DISCURS

Formules introductòries

• Definició (comentari del títol).
• Presentació d'objectius.
• Presentació del guió.
• Preguntes (manera d'anticipar-se).
• Lectura mental.
• Documentació.
• Afirmació provocadora.
• Anècdota (crear certa intriga).

Desenvolupament

Es tracta de fer una selecció i seguir un ordre de les idees segons l'objectiu del discurs.

•  Per a informar:

             - Estructura descriptiva
             - Estructura cronològica

• Per a convèncer:

            - Estructura inductiva o SAP: de la informació concreta a la general.
            - Estructura deductiva: D'específic a general.

Fórmules de tancament (conclusió)

• Repetir la introducció.
• Resumir els punts principals.
• Anunci d'un esdeveniment futur.
• Promesa.
• Apel·lar als sentiments.
• Invitació a l'acció.

Reflexió

Amb els apunts anteriors veiem la importància que se li ha de donar a l'estructura d'un discurs. És necessari tenir fixat un objectiu i sobretot repetir el missatge que es vol donar, per a que quedi clar. Seguir una estructura fa que no ens perdem alhora de fer el discurs, tenir-lo preparat prèviament, i utilitzar clàusules introductòries i de tancament per a guiar el públic en el moment en que ens trobem.  

Decàleg del bon comunicador - COED 12

Entre tota la classe hem construït el nostre decàleg a partir d'un altre que vam fer en grups petits. Després de debatre tots els temes i escoltar diverses opinions sobre el que és i no és important, hem reflectit el comunicador eficaç amb els següents punt:

DECÀLEG DEL COMUNICADOR EFICAÇ

- Tenir clau les quatre preguntes bàsiques.

- Domini de la llengua.

- Positivisme i associació d'un to correcte.

- Retroalimentació amb el públic.

- Ser natural i no memoritzar el discurs.

- Elaborar un guió previ.

- Domini del llenguatge no verbal.

- Domini de la veu , del volum, la velocitat, la vocalització , de les pauses i els silencis.

- Ser clar, concís, precís i breu (seguint un ritme).

- Estructurar el discurs.

- Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals.

A part d'això cal comentar:

- El to de la veu va associat a  les emocions (didàctic, pedagògic, agressiu).

- L'entonació no ah de ser lineal, s'han de fer altibaixos amb la veu.

- L'aparell bucofonor - comença als llavis i acaba a les cordes bocals.

- Si no es vocalitza bé l'aire no entra correctament.

Reflexió
Finalment hem construït un decàleg conjuntament per a tenir-lo de model en qualsevol situació. Com a mestres que serem en un futur és important tenir-ho present en el nostra dia a dia, ja que nosaltres serem un dels models que seguiran els nostres alumnes, ells seran dia a dia el nostre públic i a la vegada també ens hem de saber comportar com un bon públic quan ells parlin. La llista per a definir un eficaç i bon comunicador seria molt llarga, però aquí ja aconseguim rellevar els trets més importants i fàcils de recordar.

Música: L'anàlisis de cançons

Com s'ha de fer l'anàlisi d'una cançó?

• Col·locar l'accent fort (>) a cada primera nota de cada compàs complert.
• Marcar la pulsació.
•  Saber el compàs de la cançó.
•  Observar si l'entrada és completa o incompleta.
• Definir la forma (número d'estrofes).
• Estructura de la cançó (A-B).
• Armadura: Mirar si la partitura indica algun bemoll o sostingut (#) i dir la nota en que s'apliquen.
• Posar el nom de les notes.
• Àmbit: La nota més aguda i la més greu de la partitura.

Exemple d'anàlisis de la cançó: Tots els ocells que canten

Autor: Roberto Fiadone

Partitura

A la partitura i consta l'accent fort (>), la pulsació ( ' ) i les notes.

Compàs: 2/4 Cada compàs té dos pulsacions

Entrada: Incompleta - Anacrúsic

Forma: Dues estrofes

Estructura: A - B

Armadura: Do# i Fa#

Àmbit: Re 3 i Si 3.

PlÀSTICA: Ens deixem portar per la música

Continuem treballant l'Informalisme

La creació d'aquesta obra es basa en deixar-nos emportar per la música que escoltem de fons.

Tenim un a cartolina en blanc que l'hem de pintar amb ceres deixant corre les emocions que ens aporta la música i alliberar la nostre creativitat. Aquesta va ser les meves dos obres, que un cop acabades vam utilitzar pintura aiguada per pintar tota la cartolina:

 Primera obra

Segona obra

Després de tenir les dos obres fetes, vam haver d'escollir-ne una retallar-la al nostre gust i col·locar-la en una cartolina que hi quedes bé. Finalment el títol va ser: Les ones sonores de l'artista al cor.

SAE - Concert i conferència

Últim dia de la Setmana d'Activitats Extraordinàries (SAE)

Primera activitat

Concert: Com sona?

Clica per veure la web del grup

És un concert destinat a nens i nenes d'escola bressol i parvulari, és a dir de 0 a 6 anys.

La majoria de cançons que canten són moixaines que ja havíem treballat anteriorment, i que és interessant que els professors les treballin amb els alumnes abans de la visita del grup per a poder interactuar més.

Va ser molt entretingut, es podien observar tots els instrument i la originalitat que havien seguit per a construir-ne alguns, Tot seguia un fil de cançons i la part final estava destinat a la dansa i participació del nen.

Segona activitat

Conferència de Jaume Cela, amb el títol: El mestre del futur.

Tracta sobre com ha de ser aquest mestre del futur. El que hem d'aconseguir i el que no hem de fer mai.

Hem va sobtar una frase que va dir que era: "Els infants no tenen infantesa", fent referència a que volem que el nen aprengui i demostri que esta aprenent moltes coses de la manera errònia, ja que un nen quan es petit necessita jugar, no fer 20 fitxes o més al llarg de l'any per ensenyar als seus pares el què ha fet, sinó que treure el joc és treure la capacitat de crear, de aprendre, de conèixer, i actualment s'està deixant a l'oblit la importància que te el joc en moltes escoles.

Què ha de ser l'escola?

L'escola ha de ser un espai on l'alumne NO ha de tenir por a equivocar-se.

Un lloc on formular preguntes.

És més important formular bones preguntes que no fer una recerca d'una resposta.

Què és important?

1. Fer una collida sense condicions.

2. Mostrar la complexitat del món (no amagar-la)

3. Mantenir una estabilitat emocional (treball cognitiu)

4. Motivar

5. Escoltar d'una forma que ens permeti interpretar el que realment ens volen transmetre.

6. Donar autonomia i Responsabilitat, han de ser responsable de la pròpia vida i de la dels demes.

7. Aprendre i valorar el coneixement.

8. Malmetre l'autoestima de l'alumne (Dir 6 coses que ha fet bé per 1 que ha fet malament)

9. Saber esperar, confiar.

10. Tenir sentit del humor.