divendres, 30 de novembre del 2012

Com fer una entrada correcte - COED 15


Avui hem parlat sobre: Com ha de ser una correcta entrada d'un bloc?

Respecta l'assignatura de comunicació oral, escrita i digital, una entrada en el bloc:
- A de donar raó i pes a tot el que es va fent a l'assignatura tant com el treball individual o col·lectiu de dins i fora de classe.
- Tota entrada ha de estar composta per una Descripció, una reflexió i un aprofundiment.
- Hi han d'haver enllaços d'interès
- No hi poden haver mancances importants.
- Cal destacar es punts forts i importants.
- S'ha d'utilitzar un nivell de competència lingüística molt correcte.

Per tant cada entrada ha de donar informació contrastada, d'una manera clara i precisa, amb una reflexió final mostrant el que hem exret i el que hem aprés del tema treballat, per saber aplicar-lo en un futur i poder-lo consultar.

dimarts, 27 de novembre del 2012

Identitat i territori - COED 14

Comencem a fer el treball anomenat: Identitat i territori
En aquest treball posem en pràctica tot el que hem anat treballant en l’assignatura de COED i GTIC, és el moment de mostrar com poc a poc anem sent millors comunicadors i utilitzem uns suports més eficaços alhora de realitzar presentacions en públic.

Realització del treball
Jo i la meva companya vam pensar tres temes possibles, aquests van ser:
- Mataró la ciutat on vivim.
- Les Santes de Mataró (Festa major de Mataró)
- Les vacances

En la primera tria vam escollir començar a treballar el tema de Les Santes, però poc a poc vam veure de que alhora d'exposar-ho era un tema molt teòric amb el que no aconseguíem expressar ni emocionar el públic.

Així que vam fer una segona i última tria, que va ser el tema que vam escollir definitivament: Les vacances.

Un cop escollit el tema vam fer un guió sobre el què voldríem expressar al nostre públic i ens vam fixar un objectiu, que era facilitar la feina d'escollir on anar de vacances dient el que ens aportava i ens feia sentir cada lloc.Era un tema clau per a poder deixar la mel als llavis a tothom i amb ganes d'anar de vacances.

Alhora de realitzar el guió va ser fàcil perquè tot es basava en les emocions i els sentiments que ens transmetia cada lloc, ho posàvem en comú, i la tasca difícil era escollir unes imatges que s’atinguessin al que ens aportava cada lloc. 

Vam utilitzar el Prezi alhora de realitzar la nostra presentació i vam afegir diversos vídeos construïts amb el programa Windows Live Movie Maker, que havíem treballat prèviament a classe. Us deixo el link per accedir a la nostre presentació:  


Reflexió
El que vam aconseguir amb aquesta presentació va ser veure la nostra millora com a comunicadores, corregir els nostres errors, ser conscients dels nostres punts forts i dèbils, agafar idees per a millorar de les exposicions dels  nostres companys, corregir els errors dels demes per aprendre i una cosa molt important aprendre a ser públic, és a dir, saber prestar atenció,  saber escoltar, ser conscients de que formem part de l'exposició i que la nostre actitud repercuteix als que estan realitzant l'exposició.


dilluns, 26 de novembre del 2012

El discurs - COED 13

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT
EL DISCURS


Formules introductòries

  • Definició (comentari del títol).
  • Presentació d'objectius.
  • Presentació del guió.
  • Preguntes (manera d'anticipar-se).
  • Lectura mental.
  • Documentació.
  • Afirmació provocadora.
  • Anècdota (crear certa intriga).
Desenvolupament


Es tracta de fer una selecció i seguir un ordre de les idees segons l'objectiu del discurs.

  •  Per a informar:
             - Estructura descriptiva
             - Estructura cronològica
  • Per a convèncer:
            - Estructura inductiva o SAP: de la informació concreta a la general.
            - Estructura deductiva: D'específic a general.

Fórmules de tancament (conclusió)

  • Repetir la introducció.
  • Resumir els punts principals.
  • Anunci d'un esdeveniment futur.
  • Promesa.
  • Apel·lar als sentiments.
  • Invitació a l'acció.
Reflexió
Amb els apunts anteriors veiem la importància que se li ha de donar a l'estructura d'un discurs. És necessari tenir fixat un objectiu i sobretot repetir el missatge que es vol donar, per a que quedi clar. Seguir una estructura fa que no ens perdem alhora de fer el discurs, tenir-lo preparat prèviament, i utilitzar clàusules introductòries i de tancament per a guiar el públic en el moment en que ens trobem.  

divendres, 23 de novembre del 2012

Decàleg del bon comunicador - COED 12

Entre tota la classe hem construït el nostre decàleg a partir d'un altre que vam fer en grups petits. Després de debatre tots els temes i escoltar diverses opinions sobre el que és i no és important, hem reflectit el comunicador eficaç amb els següents punt:

DECÀLEG DEL COMUNICADOR EFICAÇ

- Tenir clau les quatre preguntes bàsiques.
- Domini de la llengua.
- Positivisme i associació d'un to correcte.
- Retroalimentació amb el públic.
- Ser natural i no memoritzar el discurs.
- Elaborar un guió previ.
- Domini del llenguatge no verbal.
- Domini de la veu , del volum, la velocitat, la vocalització , de les pauses i els silencis.
- Ser clar, concís, precís i breu (seguint un ritme).
- Estructurar el discurs.
- Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals.

A part d'això cal comentar:
- El to de la veu va associat a  les emocions (didàctic, pedagògic, agressiu).
- L'entonació no ah de ser lineal, s'han de fer altibaixos amb la veu.
- L'aparell bucofonor - comença als llavis i acaba a les cordes bocals.
- Si no es vocalitza bé l'aire no entra correctament.

Reflexió
Finalment hem construït un decàleg conjuntament per a tenir-lo de model en qualsevol situació. Com a mestres que serem en un futur és important tenir-ho present en el nostra dia a dia, ja que nosaltres serem un dels models que seguiran els nostres alumnes, ells seran dia a dia el nostre públic i a la vegada també ens hem de saber comportar com un bon públic quan ells parlin. La llista per a definir un eficaç i bon comunicador seria molt llarga, però aquí ja aconseguim rellevar els trets més importants i fàcils de recordar.

dissabte, 17 de novembre del 2012

Música: L'anàlisis de cançons


Com s'ha de fer l'anàlisi d'una cançó?

  • Col·locar l'accent fort (>) a cada primera nota de cada compàs complert.
  • Marcar la pulsació.
  •  Saber el compàs de la cançó.
  •  Observar si l'entrada és completa o incompleta.
  • Definir la forma (número d'estrofes).
  • Estructura de la cançó (A-B).
  • Armadura: Mirar si la partitura indica algun bemoll o sostingut (#) i dir la nota en que s'apliquen.
  • Posar el nom de les notes.
  • Àmbit: La nota més aguda i la més greu de la partitura.

Exemple d'anàlisis de la cançó: Tots els ocells que canten


Autor: Roberto Fiadone

Partitura

A la partitura i consta l'accent fort (>), la pulsació ( ' ) i les notes.
Compàs: 2/4 Cada compàs té dos pulsacions
Entrada: Incompleta - Anacrúsic
Forma: Dues estrofes
Estructura: A - B
Armadura: Do# i Fa#
Àmbit: Re 3 i Si 3.

PlÀSTICA: Ens deixem portar per la música


Continuem treballant l'Informalisme

La creació d'aquesta obra es basa en deixar-nos emportar per la música que escoltem de fons.
Tenim un a cartolina en blanc que l'hem de pintar amb ceres deixant corre les emocions que ens aporta la música i alliberar la nostre creativitat. Aquesta va ser les meves dos obres, que un cop acabades vam utilitzar pintura aiguada per pintar tota la cartolina:




 Primera obra



Segona obra

Després de tenir les dos obres fetes, vam haver d'escollir-ne una retallar-la al nostre gust i col·locar-la en una cartolina que hi quedes bé. Finalment el títol va ser: Les ones sonores de l'artista al cor.



SAE - Concert i conferència

Últim dia de la Setmana d'Activitats Extraordinàries (SAE)

Primera activitat

Concert: Com sona?

És un concert destinat a nens i nenes d'escola bressol i parvulari, és a dir de 0 a 6 anys.
La majoria de cançons que canten són moixaines que ja havíem treballat anteriorment, i que és interessant que els professors les treballin amb els alumnes abans de la visita del grup per a poder interactuar més.
Va ser molt entretingut, es podien observar tots els instrument i la originalitat que havien seguit per a construir-ne alguns, Tot seguia un fil de cançons i la part final estava destinat a la dansa i participació del nen.


Segona activitat

Conferència de Jaume Cela, amb el títol: El mestre del futur.

Tracta sobre com ha de ser aquest mestre del futur. El que hem d'aconseguir i el que no hem de fer mai.

Hem va sobtar una frase que va dir que era: "Els infants no tenen infantesa", fent referència a que volem que el nen aprengui i demostri que esta aprenent moltes coses de la manera errònia, ja que un nen quan es petit necessita jugar, no fer 20 fitxes o més al llarg de l'any per ensenyar als seus pares el què ha fet, sinó que treure el joc és treure la capacitat de crear, de aprendre, de conèixer, i actualment s'està deixant a l'oblit la importància que te el joc en moltes escoles.

Què ha de ser l'escola?
L'escola ha de ser un espai on l'alumne NO ha de tenir por a equivocar-se.
Un lloc on formular preguntes.
És més important formular bones preguntes que no fer una recerca d'una resposta.

Què és important?

1. Fer una collida sense condicions.
2. Mostrar la complexitat del món (no amagar-la)
3. Mantenir una estabilitat emocional (treball cognitiu)
4. Motivar
5. Escoltar d'una forma que ens permeti interpretar el que realment ens volen transmetre.
6. Donar autonomia i Responsabilitat, han de ser responsable de la pròpia vida i de la dels demes.
7. Aprendre i valorar el coneixement.
8. Malmetre l'autoestima de l'alumne (Dir 6 coses que ha fet bé per 1 que ha fet malament)
9. Saber esperar, confiar.
10. Tenir sentit del humor.

Cultura Lliure

CULTURA LLIURE

La Viquipèdia descriu la culture lliure com: "Moviment social que promou l'elaboració i la difusió de la cultura amb uns principis més amplis que els habituals proposats per les legislacions vigents actuals. Podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure. Són habituals les reflexions al voltant de la propietat intel·lectual, els drets d'autor, el copyleft o el paper de les xarxes".

Un exemple clar de Cultura Lliure és: La Viquipèdia.

dijous, 15 de novembre del 2012

Com crear un vídeo


Com crear un vídeo amb: Windows Live Movie Maker.



Consells per dur a terme abans de començar a fer un vídeo:
El primer que hem de pensar per a fer el vídeo són els objectius que volem transmetre i aconseguir amb el vídeo.
Després és important que ens inventem la història, perquè el vídeo sigui un seguit de fets correlatius amb sentit.
S'ha de tenir en compte moltes coses:
- La forma de vestir
- La música que utilitzem ha de ser identificativa , és a dir, ha de estar relacionada amb el que estem veient.
- És important els canvis d'escenes siguin graduals.
- Els zooms no s'utilitzen, si volem enfocar alguna cosa fem un pla més a prop i ja està, però no ampliar i reduir.



A continuació us mostro un del vídeos que he realitzat amb el Windows Live Movie Maker, que consistia en compondre un vídeo per les assignatures de Plàstica i Música. Un cop creat aquest vídeo com a pel·lícula l'hem pujat al meu canal de youtube, perquè totes les integrants del grup el puguin mostrar.




Aquest és un dels molts vídeos tutorials que et mostren com utilitzar el programa Windows Live Movie Maker:

   

Programari Lliure


Autor: ialexorg


Característiques del programari Lliure:
  • Forma part del moviment de la cultura lliure.
  • Ex: Internet el fem servir de manera lliure només paguem per la línea telefónica.
  • Al contrari que en el programari privatiu, aquí si que podem accedir al codi Font (permet canviar i millorar el funcionament).
  • Es basa en quatre apartats essencials: Llibertat d’executar(amb qualsevol propòsit), llibertat de conèixer el codi Font (veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies), la llibertat de distribuir-ne copies i la llibertat de modificar el programa (amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar.).
  • Richard Stallman: pares del software lliure.
  • Lliure no vol dir gratuït (cost baix o gratuït normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o certificació.
  • En general, es pot dir que un programa és lliure si: Permet.

A les escoles s'hauria de promocionar el software lliure, tot i que és una mica més complicat i s’ha de tenir unes nocions inicials, és més còmode utilitzar-ne un que ja existeixi com és el cas de: Windows.

Creative Commons

Autor: jorgeandresem



Què és Creative Commons (CC)?
Creative Commons és una organització dedicada a promoure l’accés a la cultura y a una major flexibilització de les lleis de propietat intel·lectual.
Què permet Creative Commons?
Aquest tipus de llicencia Creative Commons permet sempre i quant es citi l'autor:
  • Copiar
  • Distribuir
  • Comunicar públicament l’obra 
  • Transformar-la per fer-ne obres derivades de la original.
Què vol aconseguir?
Que qualsevol autor d'una obra la pugui distribuir lliurement i estigui recolzat per unes lleis respecte els usos que se'n pot fer de la seva obra.



En aquesta classe hem aconseguit una Llicència Creative commons pel nostre Bloc. Per aconseguir-la cal visitar: Creative Commons

Dos bases de dades on podem buscar imatges o videos amb drets d'autors són:
Flickr
Wikimedia Commons



Primera pràtica a una escola


Tercer dia d'activitat de la Setmana d'Activitats Extraordinàries (SAE).

Fem el primer contacte amb una escola per a saber el que serà el nostre dia a dia en un futur.
La veritat es que ha estat un dia immillorable, la gent m'ha acollit de meravella i el dia s'ha fet molt curt.
He pogut observar i participar en les diferents activitats que preparaven les professores amb els alumnes de P4. I també fer una observació dels seus comportaments. M’ha servit per veure els pocs o inexistents prejudicis que tenen i la innocència que els caracteritza. I a la vegada aplicar o comparar amb els petits coneixements que vaig tenint en aquest camp poc a poc.

La veritat és que ha estat una experiència  molt encertada de viure en un inici d'un llarg grau,ja que jo mai havia fet cap tipus de pràctica, aquí he pogut saber realment que això era el que m'agrada. I imaginar-me allà en un futur.

El comunicador eficaç - COED 11


Vaig llegir el llibre:

Com parlar bé en públic
de Joana Rubio i Francesc Puigpelat

Vaig extreure'n les tècniques i informació que creia més important i que em podrien servir per a ser: una bona comunicadora.

Però tot i així era molt extens les nombroses pàgines d'apunts i tècniques que teníem, per això a classe vam fer una activitat en grup per extreure deu decàlegs que definissin el comunicador eficaç i poder-ho tenir sempre present.

 El decàleg que vam realitzar el meu grup per descriure un comunicador eficaç són:

1. Tenir clar l'objectiu que vol aconseguir.

2. Ser natural i saber adaptar-se a la situació.

3. Mantenir un control obre la pròpia veu.

4. Buscar la retroalimentació dels receptors a traves de la mirada.

5. Prendre consciència del llenguatge no verbal que emet el propi cos.

6. Tenir un  bon domini de la llengua vehicular del discurs.

7. Utilitzar els suports més adients en cada moment.

8. Intentar apropar-se al públic fent ús de el humor.

9. Utilitzar les diferents i adients tècniques per elaborar el guió.

10. Saber escoltar i transmetre alhora la nostre positivitat.


Reflexió
Aquests deu punts del decàleg el vam posar en comú amb tota la classe, la veritat és que eren bastant diferents però hi havien molts punts que es podien unir en un de sol. Cada grup donava més pes a uns punts que a uns altres havent llegit el mateix llibre, però hi havien altres punts on tots coincidíem que eren propis d'un bon comunicador. Jo penso que tots els punts són certs tant els nostres com el de les companyes, ja que un bon comunicador el completen moltes coses, i mica en mica ens adonàvem amb els diferents punts que nosaltres no havíem posat al nostre decàleg però que hi estàvem d'acord que formaven part d'un comunicador eficaç.

Visita al Museu MNAC

És el segon dia de la Setmana d'Activitats Extraordinàries (SAE), i fem una visita al museu MNAC de Barcelona. 

Fotografia pròpia

Ens fan la mateixa visita guiada que tenen pels nens de tres a cinc anys, sota el nom de: La dansa de Fades i fullets.



Fotografia pròpia

En aquesta fan una explicació de la història "no verdadera" del quadre i l'enllacen amb altres del museu. Es centren en transmetre la màgia i la vida que tenen els fullets i les fades. 
Al finalitzar aquesta visita es fa un taller sobre el que han anat explicant en forma de dansa.
Penso que és una activitat molt amena, que atrau als nens per la seva màgia que transmet  i que el taller de dansa és adaptat totalment per a les seves edats i és una practica del que han vist anteriorment convertint-se ells en les pròpies fades i fullets.


Foto de Clarissa Peterson



Us deixo la web del museu:

I aquesta és la pagina web on surt tot el dossier d'explicació de la Dansa de fades i fullets:

dimarts, 13 de novembre del 2012

Què és la comunicació audiovisual i digital - COED 10



"UN BON COMUNICADOR SAP PARLAR I ESCOLTAR, amb criteri sense influenciar al receptor d'allò que rep"


VIDEO
Després de veure un vídeo sobre la comunicació audiovisual i digital us exposo les conclusions que n'he extret i el que he après sobre el tema.

La imatge és un codi més universal. Tot i que hi han coses que  a primera vista no veiem, depèn de com s’enfoca de la càmera o la llum que s'utilitza ens pot canviar molt el punt de vista i influenciar-nos d'una manera o d'una altre.
És necessari un aprenentatge d'allò que veiem per saber-ho interpretar i que no ens enganyin. Perquè no sempre mostren la realitat.

És important mitjanant l'escola educar tant a nens i famílies per a ser bona audiència.
La importància del mitjans de comunicació són molt influenciables, ja que la majoria de coses que els nens prenen prové de la televisió, per tant es important fer consciència amb el respecte amb el que han de treballar aquests.
Les imatges són complementaries al text o al que diu la mestra. la lògica digital o audiovisual és necessària que vagi acompanyada amb una reflexió lògica o ensenyança pedagògica (cosa que no esta vista per part Educativa i que s'hauria de canviar)

Com integrar els mitjans en l'escola tradicional?

  • Fent una alfabetització digital i audiovisual (essència de la matèria).
  • Desenvolupar una pedagogia respecte els diversos camps.
  • Començar a treballar-ho tot poc a poc i de la forma més correcte possible.
  • L'autodidactisme no és suficient, ja que ens permet avançar però amb límits.
  • Fer un nou procés d'educació.


Reflexió i conclusions extretes a classe

Ens em de posar en la pell del espectador, és a dir, en la posició d'escoltar, on la nostre missió és la comprensió, reelaboració i reeconstrucció del missatge que reben. El missatge està compost per molts imputs.

-El procés té varies fases, la primera d'aquestes és "Els coneixement previs del receptor" allò que rep amb el que n'extrec, la imatge que en prenc de tot allò. Del missatge que emet l'emissor al receptor i aquest hi acaba de posar sentit.
El missatge és més complex si aquest és audiovisual, ja que es transmet de manera auditiva, escrita i visual. Per tant el receptor necessita està més alerta que no pas amb un text, ja que el número d'inputs en aquest últim cas és menor.

dilluns, 12 de novembre del 2012

Conferència Anna Pérez

Comencem la setmana d'activitats extraordinàries amb una conferència titulada:
Mestr@ TAC o ser mestre avui

Ha estat molt interessant, tota basada en l'experiència de l'Anna Pérez.
Els aspectes més importants que en puc extreure són varios. Els exposo aquí:

Què són les TAC? Tecnologia de l'aprenentatge i del coneixement.

"Frase a destacar: Tenim escoles del segle XIX, mestres del segle XX i alumnes del segle XIX"

L'Anna ens fa veure la importància que té el treball en equip pel sentiment de cooperació que creem.

He trobat molt interessant una diapositiva que ens ha presentat, que la va fer Jordi Adell i que parlava sobre sis canvis  que ha de fer el mestre.

Llibre de text vs Moddle

El llibre, les experiències vs Fer partícips als alumnes

Estil Rosa Sensat vs Ús de la xarxa pública com els cursos virtuals 

Tenim un nom dins la xarxa és més important (personal)

Canviar el triar les editorials dels llibres per utilitzar o escollir
recursos a mida dels estudiants i de les seves necessitats

Cada mestre té la seva manera de treballar, canvia per
el que fa cadascú es comparteix perquè altres ho facin i aprendre així dels demes.

Paraula clau: EMPOWERMENT (Apoderament): Donar poder als nens i fer-los "amos"del seu propi treball.

Què volem aconseguir amb tot aquests canvis?






diumenge, 11 de novembre del 2012

La composició del text - COED 9


Avui hem treballat com fer una correcte composició del text. Per a compondre’l hem de seguir un procés circular, mai lineal, per tant, aquests passos han d’estar present durant tota l’elaboració, tant al principi com al final.

Les etapes són tres:



LA PLANIFICACIÓ
Fa referència a pensar sobre els objectius que volem aconseguir amb aquell text (divertir, informar, convèncer…). Pensat aquest motius hem de pensar el tipus de text que triarem que sigui més adient amb el que volem dir, ja sigui un text descriptiu, narratiu, explicatiu o argumentatiu.
Un punt molt important és pensar QUI? Rebrà la nostra informació, a qui va dirigit.
I per acabar tenir en compte l’estructura que ha de seguir i la seva extensió, mitjançant la recollida, la selecció i l’ordenació de la informació.

LA REDACCIÓ
És la transformació d’aquestes idees en un text ja sigui escrit o oral i d’una forma coherent, fent un bon ús de la llengua i dels signes de puntuació.

LA REVISIÓ
És un pas molt important per avaluar el text i canviar allò que no sigui correcte. A mesura que es va composant el text necessita una revisió contant, al contrari del que fem moltes vegades , una ullada al final, cosa que no s’ha de fer.

Reflexió

Amb aquest punts parlats anteriorment hem queda clar la importància que té seguir un guió i unes pautes alhora de compondre un text. Són tres passos senzills i fàcils de seguir que ens ajudaran a transformar les idees que tenim  en un escrit d'una manera clara, entenedora i coherent. Sobretot he après en que la revisió que generalment és el pas que saltem o que no donem gaire importància, és un dels passos que en té més, ja que és on trobem tots els errors que a primera vista no es veuen, és important fer revisions contínuament del què anem escrivint i no només fer una ullada final.