INSTRUMENTS DE VENT FUSTA
Els instruments de fusta o vent
fusta són aquells en què el so es produeix bufant contra un bisell o a través
d’una canya, que pot ser doble o simple.
Tot instrument de vent fusta :
- Està format per un tub amb forats.
- Té una embocadura de bisell, canya o llengüeta
(senzilla o doble), o bec.
- Quan tenen més forats que dit de la mà fan servir
un sistema de Claus per tapar-ne dos a la vegada.
- Poden estar fets de fusta o de metall, encara que
tenen el nom de fusta perquè en els seus orígens estaven fets d’aquest
material.
- Els instruments de fusta són una subsecció de
l’orquestra simfònica, dins la secció de vent.
Els instruments de fusta són:
- El clarinet: La seva embocadura és de canyeta simple aquesta
embocadura solen ser fetes de canya de l'espècie Arundo donax,
però també n'hi ha de plàstic, fusta o metàl·liques.. El seu material és la fusta de banús, però en els últims anys ha començat a utilitzar-se la
resina o plàstic com a nous materials.
- El corn anglès: Sobre l’embocadura té una llengüeta de canya doble i el tub és lleugerament cònic. Material construido de
madera.
- La dolçaina: L’embocadura que té és de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb
els dits. Té molta potencia, i el seu so és viu i penetrant.
- El fagot: Té una llengüeta doble a l'embocadura. Representa el tenor en la familia, per tan tés un
instrument greu. Està construït de fusta.
- El contrafagot: Està construït totalment de fusta, exceptuant-ne el tudell i el pavelló. És un instrument
greu i similar al fagot però molt més gran. Respecte l’embocadura, el tudell es
fa servir per unir els instruments de doble canya amb l’eix del cos.
- El flabiol: Té com a embocadura un
bisell, i pertany a les famílies de les
flautes tocades amb una sola mà mentre amb l'altra es toca un tambor. Està fet
de fusta o de canya.
- La flauta: Té com a embocadura un bisell, pot està construïda de
molts materials com l’os, la fusta, el plàstic,
el metall, la ceràmica, la canya o altres.
- La flauta travessera: Els materials
utilitzats per a les flautes poden ser fusta, alpaca (plata alemanya, el material més comú en alumnes) i
combinades o totalment fetes d'or, plata o platí. El material ve determinat pel so, el color, el preu, el
gust i altres factors. El so d'una flauta d'or és més càlid que el so brillant
de la plata. El fet que antigament fossin exclusivament de fusta fa que les
classifiquem en la família de vent fusta.
- La gralla: L’embocadura és de doble canya i tub cònic. És molt similar
a la dolçaina. És conegut per ser l'instrument que es fa servir durant la
càrrega i descàrrega dels castells o que toca la música del
ball dels gegants i cabuts. El material pel qual està construït és la fusta.
- L’oboè: L’embocadura és de llengüeta doble, tub cònic i tessitura aguda. El seu so ha estat
descrit com acre, nasal, penetrant, aspre, ronc i avellutat. Aquests adjectius representen
les qualitats més òbvies de la doble llengüeta, qualitats que ho distingeixen
d'altres instruments. Està construït de fusta d’ebano i les claus de alpaca i
banyades en plata.
- El Saxofon: La seva embocadura és de canyeta simple i tub cònic. Material
construït de latón de color bronze.
- La tenora: és un instrument aeròfon de llengüeta doble i tub cònic, Està bàsicament fet de fusta de ginjoler, menys la campana que és de metall.
- El tible: de llengüeta doble i tub cònic. És un dels instruments més característics de la cobla. Consta de tres peces de fusta, generalment de ginjoler, un arbust mediterrani bastant escàs
Un vídeo de
cada instrument per separat
