dimarts, 9 d’octubre del 2012

Qui ets tu? - COED 6



A classe hem fet una exposició fotogràfica acompanyada d'un text descriptiu. 
Hi han molts tipus de text descriptiu com un poema, un vídeo, una cançó, un assaig..., i havíem d'escollir el que ens agrades més per a respondre la pregunta: Qui ets tu? 
Jo vaig triar una persona de la classe, a la qual vaig fer una petita entrevista per elaborar el text descriptiu. Us el deixo a continuació la fotografia amb el text descriptiu:





Composició d'imatges realitzades per mi
fotos realitzades a Vilassar de Dalt

TEXT DESCRIPTIU

A vegades desaparèixer és divertit!
És una noia d’ulls marrons els quals sempre amaguen un somriure, unes ulleres metal·litzades els hi fan de marc.  Té una pell blanca que contrasta encara més, amb la seva  mitja melena de color marró fosca  a conjunt dels seus ulls, ondulats i generalment lligats amb una cua.

Tot i que de normal oculta el sentir de les seves emocions només li falta agafar un xic de confiança amb algú per a demostrar-li tal com és.  La seva maduresa , respecte i el saber estar fa que els seus vint anys quedin petits al costat d’ella. A la boca sempre hi du  la frase: has de saber qui tens al davant. I la seva virtut més important és el saber escoltar. Gaudeix d’un dia de pluja tancada a casa seguint el ritme de les gotes caient per la finestra amb el jardí de fons, tot i que un dia amb els amics també l’omple d’energia.

Viu la vida pensant en ella i en els demés, es preocupa per la gent del seu voltant i té molta cura de la seva vida familiar. Té  molt clar allò que vol aconseguir en la vida. El seu desig és ensenyar i educar els mes petits, encomanar-se de la seva tendresa, viure aquella innocència que en alguns moment desitja  tenir,  tot i saber afrontar molt bé tot el que se li posa al davant. Compartir els bons moments sense malicia que els nens li donen sense esperar res, i així viatjar al món dels somnis cada vegada que es tapin els ulls.
Mireia Bastús


Reflexió

El que buscava fent aquest text descriptiu era transmetre allò que jo eia a la fotografia. Abans de fer-ho vaig veure les diferents possibilitats que tenia per a fer una descripció. Era lliure d’escollir tant la fotografia com la manera de descriure-la, ja fos amb una poesia, cantant una cançó, amb un vídeo entre d’altres, l'única norma era que havia de transmetre el que deia la fotografia. Després d’anar mirant les diferents opcions, vaig escollir el text descriptiu, ja que era on jo em sentia més còmode per escriure, la veritat que hem vaig sorprendre a mi mateixa ja que hem vaig deixar anar i tot anava lligant. Estic contenta del resultat, ja que penso que descriure des de el sentiment o observant el que transmet emocionalment, és més fàcil aconseguir un text com aquest, que no pas si hagués mirat una simple fotografia des de un punt merament físic i l’hagués intentat descriure sense pensar el que hem transmetia


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada