A classe hem fet una exposició
fotogràfica acompanyada d'un text descriptiu.
Hi han molts tipus de text descriptiu com un poema, un vídeo, una cançó, un
assaig..., i havíem d'escollir el que ens agrades més per a respondre la
pregunta: Qui ets tu?
Jo vaig triar una persona de la classe, a la qual vaig fer una petita
entrevista per elaborar el text descriptiu. Us el deixo a continuació la
fotografia amb el text descriptiu:
Composició d'imatges realitzades per mi
fotos realitzades a Vilassar de Dalt
TEXT DESCRIPTIU
A vegades desaparèixer és divertit!
És una noia d’ulls marrons els quals sempre amaguen un somriure, unes
ulleres metal·litzades els hi fan de marc. Té una pell blanca que contrasta encara més,
amb la seva mitja melena de color marró
fosca a conjunt dels seus ulls, ondulats
i generalment lligats amb una cua.
Tot i que de normal oculta el sentir de les seves emocions només li
falta agafar un xic de confiança amb algú per a demostrar-li tal com és. La seva maduresa , respecte i el saber estar
fa que els seus vint anys quedin petits al costat d’ella. A la boca sempre hi
du la frase: has de saber qui tens al
davant. I la seva virtut més important és el saber escoltar. Gaudeix d’un dia
de pluja tancada a casa seguint el ritme de les gotes caient per la finestra
amb el jardí de fons, tot i que un dia amb els amics també l’omple d’energia.
Viu la vida pensant en ella i en els demés, es preocupa per la gent del
seu voltant i té molta cura de la seva vida familiar. Té molt clar allò que vol aconseguir en la vida.
El seu desig és ensenyar i educar els mes petits, encomanar-se de la seva
tendresa, viure aquella innocència que en alguns moment desitja tenir,
tot i saber afrontar molt bé tot el que se li posa al davant. Compartir
els bons moments sense malicia que els nens li donen sense esperar res, i així
viatjar al món dels somnis cada vegada que es tapin els ulls.
Mireia
Bastús
Reflexió
El que buscava fent aquest text descriptiu era
transmetre allò que jo eia a la fotografia. Abans de fer-ho vaig veure les
diferents possibilitats que tenia per a fer una descripció. Era lliure d’escollir
tant la fotografia com la manera de descriure-la, ja fos amb una poesia,
cantant una cançó, amb un vídeo entre d’altres, l'única norma era que havia de
transmetre el que deia la fotografia. Després d’anar mirant les diferents
opcions, vaig escollir el text descriptiu, ja que era on jo em sentia més
còmode per escriure, la veritat que hem vaig sorprendre a mi mateixa ja que hem
vaig deixar anar i tot anava lligant. Estic contenta del resultat, ja que penso
que descriure des de el sentiment o observant el que transmet emocionalment, és
més fàcil aconseguir un text com aquest, que no pas si hagués mirat una simple
fotografia des de un punt merament físic i l’hagués intentat descriure sense
pensar el que hem transmetia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada